Antoinette Torres Soler és una activista, comunicadora afrodescendent nascuda a l’Havana, Cuba i resident a Espanya. Ha dedicat la seva carrera a lluitar contra el racisme i la discriminació de les dones racialitzades a través del que es coneix com a afrofeminisme, així com a visibilitzar la presència de les persones afrodescendents a Espanya.
És coneguda pel seu treball com a fundadora i editora de Afrofèmines, un portal web que es dedica a visibilitzar i donar veu a les dones afrodescendents a Espanya. A més, ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació com El País, Eldiario.es, Cadena SER i RTVE, als que ha abordat temes com la discriminació racial i la presència de les persones afrodescendents a la societat espanyola.
A la seva feina, Antoinette ha destacat pel seu compromís i dedicació en la lluita contra elracisme i la discriminació, així com per la seva capacitat per visibilitzar i donar veu a les persones afrodescendents a Espanya.
A Wetopi, volem aportar el nostre gra de sorra per un món més just i ètic allotjant, de manera altruista, webs que lluiten per un món millor.
Llegeix més: Afrofeminisme, Entrevista amb Antoinette Torres SolerTable of Contents
- Antoinette Torres Soler, Directora d’Afrofèmines
- Sobre Afrofèmines, la revista
- Activisme i el fenomen de la cancel·lació
- T’ajudem en tot el procès
- Continuar la lluita per l’afrofeminisme
- Estendre el missatge
Antoinette Torres Soler, Directora d’Afrofèmines
Com et defineixes a tu mateixa?
Com una persona que no se centra en les paraules, sinó en la intenció del parlant. Soc una emprenedora, una dona negra migrant de 48 anys, nascuda a l’Havana, Cuba. Llicenciada en filosofia per la Universitat de l’Havana, professora de l’assignatura d’Estètica a l’Institut Superior d’Art de Cuba, Màster en Comunicació i Publicitat a la Universitat de Saragossa (UNITZAR) i Diplomada en Pedagogia i Psicologia a l’ensenyament artístic. A més, soc la directora de l’Empresa Cultural Som Art, la qual presideixo des de la seva creació el 2010. També he publicat el llibre “Vivint en mode Afrofèmines” de La Tija Edicions (2018).
Sobre Afrofèmines, la revista
Què és Afrofèmines?
Afrofèmines és una comunitat en línia que va néixer el 2014 per donar veu i visibilitzar les dones afrodescendents/negres a Espanya, cosa que s’ha donat a conèixer com a afrofeminisme. El seu objectiu és ser un mitjà digital on es parli de literatura, opinió, poesia i periodisme per establir un diàleg des de la perspectiva de la dona racialitzada.
Quina va ser la teva motivació per crear la plataforma Afrofèmines?
Quan vaig arribar a Espanya (2007), vaig buscar obrir-me camí. Afrofèmines va néixer el 2014 com una plataforma personal per compartir els dubtes i problemes a què m’enfrontava com a dona negra a la societat espanyola. Volia expressar aquestes experiències personals, aquest microracisme que és una forma de violència i que s’experimenta durant molts moments del dia, en moments tan normals com ara pujar a l’autobús o anar a la universitat. L’afrofeminisme és un moviment molt minoritari a Espanya. Volia posar aquestes experiències en comú.
Com ha evolucionat Afrofèmines des que va començar?
El que va començar com un fi personal es va convertir en una cosa molt més gran. Es va evidenciar que hi havia una societat negra a Espanya. Es va establir un diàleg interessant amb Llatinoamèrica. Fins aquest moment, tots els continguts que ens arribaven sobre la comunitat afrodescendent venien d’EUA a través de sèries, congressos i estaven en anglès. Afrofèmines va començar a Espanya i va descobrir que era possible tenir un diàleg molt ampli.
Quins són els temes que aborda Afrofèmines?
Quan va néixer Afrofèmines a Espanya, només existia un diàleg quant a l’estètica afro, no es parlava d’altres temes. Jo venia de la filosofia i volia tractar temes més existencials, abordar temes laborals, socials, com se’ns entén com a mares, per exemple.
Com s’ha desenvolupat el diàleg sobre la dona negra a la societat?
Afrofèmines va ajudar a crear un diàleg sobre l’afrofeminisme que reflectia que els problemes de la dona negra són molt semblants entre països, que no era una cosa anecdòtica d’un lloc concret, sinó que eren problemes amb una base estructural que demostraven que el racisme estava molt arrelat a molts llocs.
Vaig dur a terme formacions a moltes universitats a Espanya. Vaig veure com es consolidava el debat acadèmic davant de l’activisme.
Per mi, l’activista té una proximitat entre allò que fa i allò que sap, hi ha més coherència, encara que el nivell de formació pugui estar per sota d’un acadèmic, o no. En el món acadèmic, en canvi, es pot donar el cas en què una persona tingui una mirada davant del racisme molt avantguardista, però que al seu dia a dia, estigueu lluny d’aplicar-la.
Vine a un hosting amb principis
Inclou servidors de desenvolupament Gratuïts- No es necessària tarjeta de crèdit
Activisme i el fenomen de la cancel·lació
Com descriuries l’estat actual de l’activisme?
Considero que l’activisme està en crisi actualment, amb falta de conviccions. Ha perdut força perquè s’han malinterpretat conceptes com ara la cancel·lació, per exemple. L’any passat vaig patir, personalment, a través de les mateixes col·laboradores d’Afroféminas, les conseqüències d’aquesta pràctica, que cerca desacreditar i rebutjar públicament una persona per les seves opinions.
Pots parlar una mica més sobre la teva experiència amb la cancel·lació?
Segons el que es reclamava, Afroféminas “no era un espai segur” pel fet que jo no estava d’acord amb el llenguatge políticament correcte que s’estava introduint a la plataforma. És a dir, no estic en contra del llenguatge inclusiu, però sí que es converteixi en el centre de la lluita. Des del meu punt de vista hi ha problemes força més importants com ara saber quants currículums de dones negres acaben a la paperera de les empreses. I no em refereixo a llocs de rellevància, sinó per exemple a llocs en supermercats com a dependents o en conegudes cadenes de botigues.
Què has hagut de deixar enrere després de patir aquest atac?
Anteriorment, tenia una llibreria a través de la qual distribuïa llibres escrits per autores negres, i vaig arribar a vendre’ls fins i tot a Groenlàndia! Vaig haver de tancar-la, així com les meves xarxes socials. Vaig perdre la meva feina i la manera de ser independent del meu marit. Vaig patir un cop molt dur i em vaig retirar per poder curar i curar les ferides, alhora que pensava com i si volia continuar.
No obstant això, el dany personal no dura tota la vida i això ho dic per si algú està passant per una cosa semblant. Sanes per un problema de supervivència, fins i tot quan sents i estàs convençuda que s’està cometent una terrible injustícia. Un any després m’he preguntat què han fet aquestes persones per l’afrofeminisme. La resposta és res.
Per tant, la vida posa tothom al seu lloc abans o després.
Ara bé, tot aquest espai conquerit a través de la llibreria va desaparèixer i jo no estic disposada a tornar-lo a construir.
Quines són les qüestions de més rellevància per a les dones negres, des de tu perspectiva?
Per mi, més important que un llenguatge correcte, és com una dona negra té accés a la feina. Aquests són els temes prioritaris segons el meu criteri.
Hi ha un evident problema de dret a l’oportunitat i si una dona negra no surt del cercle de la pobresa per no trobar feina per prejudicis racials, els seus fills seran els propers que encapçalaran les estadístiques de pobresa.
La comunitat negra a Espanya no és una comunitat de majories, ni de bon tros de classe mitjana. Continuar insistint en aquesta visió afecta moltíssim les dones negres migrants. Som poques, però aquí estem i ser rebutjades per no entrar en un determinat cànon, és una violació de drets humans i malauradament això no només passa a Espanya.
A Espanya el problema que tenim amb l’afrofeminisme és de manca de xifres, de transparència i, per tant, és molt difícil demostrar que hi ha clars biaixos racistes durant els processos de contractació. Per mi, és aquí on hi ha el problema i no en un debat semàntic que aviat desapareixerà perquè es comporta com una moda.
Jo soc el producte d’una Cuba que ja no existeix, on s’idealitzava sobre l’educació i l’accés als serveis públics. Aquesta manca d’ideals ha provocat un debilitament de l’afrofeminisme, on ara es vol destacar, però sense tenir en compte l’essència.
Per tant, la vida posa tothom al seu lloc abans o després.
Ara bé, tot aquest espai conquerit a través de la llibreria va desaparèixer i jo no estic disposada a tornar-lo a construir.
T’ajudem en tot el procès
No importa si tens un lloc WordPress o 100, el nostre equip està preparat per migrar curosament las teves webs de forma gratuita.
Al migrar una web, la supervisem manualment i verifiquem la seguretat.
Continuar la lluita per l’afrofeminisme
Com penses continuar amb Afrofèmines en el futur?
Invito tothom que conegui Afrofèmines. L’objectiu és fer el bé, fer una mirada antiracista de l’actualitat, lluito per uns ideals que no confronten amb els drets d’altres persones. El 2024 farem 10 anys i n’estic molt orgullosa. Ens poden trobar a la web i a Instagram.
Continuaré amb Afrofèmines per continuar donant veu a aquest col·lectiu. No odiaré, continuaré endavant, ara en un mitjà de comunicació amb subscripcions, sense col·laboracions.
Pràctico un activisme més tranquil i em centro més en l’educació, etapa que estic gaudint gràcies a la meva filla, que quan vaig crear Afrofèminas, era tot just una criatura i avui és tota una preadolescent afrodescendent, amb moltes inquietuds, sense problemes d’identitat racial, és molt bona lectora i no en podria estar més orgullosa.
Com creus que la tecnologia afecta les dones negres?
Pel que fa a la tecnologia, és molt excloent. Hi ha moltes dones negres que podrien formar-ne part de la comunitat tecnològica, però necessiten formació, acompanyament i recursos. La comunitat tecnològica és molt tancada i normalment només accepta altres col·lectius quan aquests s’han adaptat als estereotips de la comunitat blanca.
Et refereixes al Tokenisme?
El tokenisme, una pràctica que consisteix a incloure una persona d’un grup marginat o minoritari en situació de manera simbòlica, sense realment donar-li el poder o la influència necessaris per aconseguir canvis significatius, és una constant al nostre col·lectiu. Ens volen per aparèixer a la foto, però no ens donen el poder real per fer canvis.
Quin creus que és el primer pas per aconseguir una societat més inclusiva?
El canvi cap a una societat més inclusiva ha de començar a la vida privada. Quantes amigues tens d’altres col·lectius, quants amics són gais, negres o migrants? Hem de canviar i apropar-nos més a altres comunitats. Cal aprendre a gestionar la diferència i deixar de veure-la com un problema.
Hi ha molta literatura existent de persones negres que poden ajudar a comprendre millor les coses. Experiències dels altres. Hem de llegir, formar-nos i assistir als festivals.
Hem d’ajudar que aquestes comunitats puguin implantar-se al món digital de manera més fàcil, oferir suport per obrir camins.
Estendre el missatge
Quines lectures o continguts ens pots recomanar?
Pel que fa a llibres, recentment vaig rebre diverses novetats molt interessants:
- “Marró” de l’autora Rocío Quillahuam, una noia nascuda a Lima i que va arribar a Barcelona de nena. És del tipus de llibre escrit en primera persona que em semblen imprescindibles per entendre “els altres”. L’editorial és Blackie Books.
- El llibre del poder negre de l’editorial Akal. És senzillament meravellós perquè és molt didàctic. És del tipus de llibre que ajudaria qualsevol professor d’institut, per exemple. Té una enquadernació impressionant i s’aprendria molt amb aquest text.
- Després hi ha clàssics com “Ubuntu”, “Ensenyant a Transgredir” o “El cos no és una disculpa”.
- També recomano una nova sèrie (documental) “Hair Tales”. És a Disney. Se li dona veu a conegudes dones negres que parlessin sobre la seva relació amb els cabells però la conversa va més enllà. És meravellosa i inspiradora.
(Des de Wetopi, també recomanem el llibre d’Antoinette “Vivint en mode afrofèmines”. Editorial La Tija edicions, 2018)
A través de la seva plataforma Afroféminas, Antoinette ha aconseguit visibilitzar i donar veu a les dones afrodescendents a Espanya, i ha contribuït a crear un diàleg ampli sobre els problemes que enfronta aquesta comunitat a tot el món. Aquesta entrevista cerca mostrar la importància de continuar lluitant per la igualtat i la justícia en totes les seves formes.
Wetopi.com
Resumidament, som uns techies apassionats per WordPress que hem creat Wetopi, un Allotjament Gestionat WordPress, per minimitzar la fricció a què tot professional s’enfronta en treballar i allotjar projectes WordPress.
No tens un compte a wetopi?
Inclou servidors desenvolupament gratuït.
Sense targeta de crèdit.